Enfilàvem el cap de setmana passat anunciant l’indici de l’existència d’un acord entre CiU i el PP, després que CiU donés suport a les retallades endegades pel govern del PP, amb una primera explicació per part del Sr. Duran que esmentava el paper de les agències de qualificació i l’intent de millorar la imatge d’Espanya davant els mercats, en un intent absurd de distreure l’atenció de les contrapartides que ja eren de camí del Parlament de Catalunya .
El suport de CIU al decret del PP era, per tant, un gest a priori innecessari atès que el partit de Mariano Rajoy compta amb la majoria absoluta al Congrés i després del seu “no” al debat d’investidura, aquest dilluns començàvem la setmana amb un anunci d’allò més esclaridor: el PP de Catalunya retirava l’esmena a la totalitat de la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos del govern català per al 2012. L’acord pressupostari estava a punt de caramel. Des del PSC, el nostre primer secretari, Pere Navarro, advertia aquest mateix dilluns d’aquesta maniobra de la federació nacionalista, en un context de retallades injustificades i injustes, i demanava explicacions al president Mas perquè digui si “hi ha un acord tàctic amb el PP o bé comparteix el mateix model de societat que els Populars”.
El Pressupostos del retrocés social i del retrocés nacional
Dos dies després, en el debat de pressupostos al Parlament de Catalunya, el pastís sortia del forn i el govern català, exercint el seu dret a decidir amb qui vol tirar endavant el país, va tornar a escollir al Partit Popular. Per cert, el mateix PP que culpa des del Govern a les Comunitats Autònomes del dèficit, acorda sancions per aquelles que incompleixin els objectius de dèficit i cerca la recentralització . Tanmateix, els socialistes catalans mantenim el nostre oferiment de pacte estable al president Mas, perquè entenem que la situació d’urgència econòmica així ho requereix i els interessos de Catalunya i dels catalans han d’estar per damunt de qualsevol interès partidista.
En el primer dia del debat a la cambra catalana, Rocio Martínez Sampere, portaveu d’economia del Grup Parlamentari Socialista, va defensar la nostra esmena a la totalitat dels Pressupostos. Considerem que aquests no són útils per a la reactivació econòmica ni garanteixen la cohesió social, i és per això que proposem una alternativa que es fonamenta en reformes justes i preserva la cohesió social i territorial del nostre país. Malgrat que la nostra proposta és raonable i possible, el govern català no ha atès les nostres propostes i demostra tenir poca voluntat de diàleg amb la resta de partits polítics, a excepció del PP. Sobre aquesta qüestió, us recomano l’Especial Debat de Pressupostos 2012 que hem fet des de l’Oficina Parlamentària Socialista.
El que ha succeït aquests dies en relació al debat de pressupostos i la política d’aliances és prou rellevant. Sorgeixen diverses qüestions que s’hauran de resoldre en els propers mesos, i a les quals els socialistes catalans haurem d’estar amatents . És el suport de CIU al PP un moviment tàctic més de la seva geometria variable, o respon al fet de compartir un model econòmic i social determinat?, malgrat els avisos procedents de Madrid que criden a la recentralització amb l’excusa del control del dèficit. Estem davant la versió 2.0 del “peix al cove” que combina pragmatisme a curt termini (el “give my Money back” en relació als deutes de l’Estat amb Catalunya ), amb l’anunci d’una intensificació del discurs sobiranista, que té com a punt de partida un Pacte Fiscal (per definir) que haurà d’obrir una eventual Transició Nacional ? O som davant la voluntat d’ aprofundir en un ampli acord per la millora del sistema de finançament una vegada que el vigent caduqui?. CIU haurà de decidir, només perquè hi té tot el dret, sinó perquè la seva condició de partit majoritari i que dóna suport a l’actual Govern el situa en la l’obligació d’anar a cercar els suports que , indefectiblement, necessita per tirar endavant el país en una situació de greu crisi econòmica.
Un socialista presideix el Parlament Europeu
També aquesta setmana coneixíem una bona notícia per l’esquerra europea; el nomenament del socialdemòcrata alemany Martin Schluz com a president del Parlament Europeu. Schluz s’ha compromès a permetre, per primer cop, l’ús del català en els plens de la cambra, tot i que no tingui estatuts de llengua oficial a la UE. La nostra eurodiputada Maria Badia felicitava Schulz i assegurava que aquest fet “dóna fe de l’aposta europeista del socialisme europeu”. Estem, segurament, davant d’un fet cabdal per la nostra llengua en la seva normalització a les institucions europees, i tanmateix hem de ser tant optimistes com prudents. Per aquells que sigueu més curiosos, aquí trobareu un perfil bastant complert de Schluz.
