Gays de PP….de res!
Quan ahir llegíem la notícia del casament d’un edil del PP a Ourense, ens veníen al cap moltes de les imatges viscudes als darrers anys de lluita per la igualtat de drets.
Les de les hemeroteques on es poden veure fotos en blanc i negre de petites manis de gays i lesbianes pel centre de Barcelona als 70´s, les manis de l’orgull a Barcelona que amb el pas dels anys han anat perdent empenta per unes divergències una mica estrafalàries, i les de Madrid que, pel contrari, han anat guanyant en poder reindicatiu i festiu.
Inolvidable va ser la gay parade de Madrid de l’any passat, quan celebràvem la igualtat en el matrimoni com un pas quasi definitiu cap a la normalització i la visibilització. En aquells moments molts pensàvem quan trigarien els de sempre, els que es resistien a la igualtat de gènere, els que es van oposar al divorci, a l’abortament, etc, a fer servir el dret al matrimoni homosexual com ja havien fet servir el dret a divorciar-se o a abortar, sense que això suposés cap problema ni incoherència aparent.
Com ha afirmat un dirigent pepero gallec “nos oponíamos a la ley, pero ahora està aprovada y la acatamos”, voldrà dir que en gaudeixen! Això és coherència. Pot ser només ha mancat que algún assistent al bodorrio afegís un “gracias a los que nos han permitido disfrutar de este nuevo derecho”; sí, gràcies als que van patir tortura i presó durant el franquisme, als que van viure una marginació sorda, als que van lluitar en els moments més durs, als que van tenir coratge, als que van superar els estereotips i les mirades condemnatòries i amb la seva lluita, la seva actitud i la seva manera de viure la diferència han permés que avui tots siguem més lliures i més iguals, ah! i gràcies a un Govern i a un President que ha recollit i culminat tants anys de reinvindicació i lluita.
Vivan los novios!…. i de res…. no cal que ho agraeixin, també ho estavem fent per ells…
Com ha afirmat un dirigent pepero gallec “nos oponíamos a la ley, pero ahora està aprovada y la acatamos”, voldrà dir que en gaudeixen! Això és coherència. Pot ser només ha mancat que algún assistent al bodorrio afegís un “gracias a los que nos han permitido disfrutar de este nuevo derecho”; sí, gràcies als que van patir tortura i presó durant el franquisme, als que van viure una marginació sorda, als que van lluitar en els moments més durs, als que van tenir coratge, als que van superar els estereotips i les mirades condemnatòries i amb la seva lluita, la seva actitud i la seva manera de viure la diferència han permés que avui tots siguem més lliures i més iguals, ah! i gràcies a un Govern i a un President que ha recollit i culminat tants anys de reinvindicació i lluita.
Vivan los novios!…. i de res…. no cal que ho agraeixin, també ho estavem fent per ells…
