L’Estatut i el marc català de relacions laborals: les propostes de la UGT
El passat 28 de novembre va tenir lloc, a la seu nacional de la UGT de Catalunya, la el debat sote el títol “L’Estatut i el marc català de relacions laborals”.
L’acte va ser inaugurat, davant la presència d’uns 200 quadres territorials i sectorials del Sindicat, pel Conseller Saura i pel secretari general del Sincicat, Pepe Àlvarez.
Com a ponents vam comptar amb uns participants de “luxe”, no només perquè han estat i són protagonistes principals de la proposta de nou Estatut, sinó també perquè degut a les seves obligacions comença a ser difícil veure’ls plegats en un mateix acte.
La única incidència inicial remarcable va ser el fet que el PP no fos con vidat a l’acte. Com el moderador va recordar a l’inici de l’acte, la causa no ha estat un altre que “l’autoexclusió” que fa el PP de la vida democràtica normalitzada a Catalunya, el seu nivell de beligerància i radicalitat que, de nou i com ja feia quan era al poder, ha tornat a tenir com a víctima propiciatòria la UGT. En aquest cas ha estat votar en contra de la justa devolució de part del patrimoni sindical pendent de ser compensat des de fa anys.
El secretari general de la UGT de Cataluya, Pepe Álvarez, en la seva introducció va plantejar els temes i l’índex de matèries que el sindicat ha proposat incloure en el nou Estatut ; el reconeixement del marc català de relacions laborals, la inclusió d’una carta de drets i deures socials pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i la garantia del sistema de benestar i cohesió social a través de serveis públics universals i de qualitat.
En va fer una primera valoració positiva, tal i com ja ha aprovat el Secretariat Nacional de Catalunya per mitjà d’una comparativa entres les propostes fetes el setembre del 2004 i l’actual articulat de la proposta de nou Estatut, alhora que va recordar el suport que hi van donar els agents socials i econòmics a la proposta de nou finançament feta pel Govern de la Generalitat el 20 de juliol de 2005 a tracés d’una declaració conjunta entre UGT, CCOO i les patronals Foment i PIMEC.
En Joan Boada, portaveu del Grup Parlamentari ICV-EUiA, va fer especial esment a dos aspectes en els que el Grup que representa hi ha posat especial èmfasi; la inclusió dels drets socials al futur Estatut, com a veritable catàleg de drets exigibles en el marc de les futures competències de les administracions catalanes, i el fet d’haver seguit un procés participatiu ampli i obert que ha permés, entre d’altres coses, que els agents socials i econòmics de Calalunya hagin pogut dir la seva.
En Joan Ridao, portaveu del Grup Parlamentari d’ERC , va fer una extens i minuciós repàs d’aquells capítols i articles que fan referència als drets socials i laborals. Va explicar de forma pedagògica en qué consisteix el famós “blindatge” de competències, de les seves causes històriques i de les seves conseqüències jurídiques. També va donar arguments per tal de neutralitzar a aquells que, desde la dreta reaccionària o des de l’esquerra jacobina, defensan que la proposta d’Estatut trenca la unitat del mercat i, en conseqüènciat, és font de futures desigualtats interterritorials.
El Miquel Iceta, portaveu del Grup Palamentari Socialista -CpC i afiliat a la UGT, va donar una original perspectiva “de classe” sobre la proposta d’Estatut. Acostumats com estem a que es facin valoracions polítiques (i fins i tot jurídiques) en clau “nacional”, de més o menys federalisme, o del grau de competències, d’articulacions i encaixos diversos, en Miquel Iceta va fer un repàs del que suposarà l’aprovació del text en termes de benestar social pels ciutadans i pels treballadors en particular, alhora que va constatar que la proposta que ara és en tràmit de ser discutida a les Corts recull en alt grau les propostes i reivindicacions del Sindicat.
En darrer lloc va intervenir en Ramon Camps de CiU i vicepresident segon del Parlament de Catalunya. La seva reflexió va girar entorn a la importància d’aconseguir un bon sistema de finançament que permeti, precisament, fer sostenibles i viables les noves competències que es puguin obtenir amb el nou text. Va defensar també un alt nivell de “bloqueig” de les competències per evitar que en un futur el marc competencial torni a ser moneda de canvi en les relacions polítiques entre Madrid i Barcelona.
