Els salaris no han de pagar la crisi
Les diferències salarials i la precariat són , malauradament, un fet creixent a Europa. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Anuari sòciolaboral 2007 de la UGT de Catalunya, que vam presentar ahir i del qual podeu veure la informació publicada al El Pais d’avui. El creixement real dels salaris en els últims anys ha estat gairebé inexistent. En gairebé tots els països amb rendes elevades, la part salarial en el producte interior brut ha disminuït. En determinats casos, també han de fer front a una disminució dels ingressos reals i del poder adquisitiu en termes absoluts.
Mentrestant, es produeix un augment vertiginós del salari dels executius; els vint consellers delegats de grups europeus millor pagats guanyen una mitjana de 8.500.000 euros per any, que equival a tres-centes vegades més del que guanya un treballador mitjà a Europa. Les diferències entre els rics i els pobres són cada cop majors dins dels països, però també la diferència salarial entre homes i el de les dones, malgrat la legislació sobre la igualtat salarial, amb una diferència salarial mitjana de com a mínim un 15%.
Jean-Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg ha afirmat “No ens hauria de sorprendre que els empleats europeus ja no entenguin una Europa en què alguns guanyen una fortuna sense treballar per obtenir-la i d’altres han de resignar-se a acceptar el foment de la moderació salarial. Si se segueixen aplicant les polítiques actuals que amplien la diferència entre els que treballen i els que diuen que donen treball, aleshores anem de dret cap al desastre. Hem de reflexionar sobre una manera moderna de permetre que el major nombre possible de gent gaudeixi dels fruits del creixement” . No cal que afegeixi res més.
