Un incert 1er de maig
La incertesa sobre l’evolució de l’economia marcarà sens dubte aquest primer de maig. L’evolució del cost de la vida, de les dades de l’atur, del preu de les hipoteques o de la caiguda del preu de l’habitatge, són ja els temes de conversa més recurrents als mitjans de comunicació i al carrer. Veurem quin és l’abast real del canvi de cicle, i si aquest només serà especialment perjudicial pel sector de la construcció o “s’encomanarà” a la resta de sectors productius. Fins ara tot són hipòtesis i conjectures, tot i que la baixada en el consum que avui es publica diversos diaris és una mostra de que la desconfiança s’estén.
El que sí es real, i això en economia sembla tenir la seva importància, és el joc de les percepcions; que la vida està més cara, que costa arribar a final de mes i que el futur immediat és incert. Les decisions de fer compres importants es retarden, cada cop més s’opta pel lloguer de pisos enlloc de la compra i la gent s’ho pensa dues vegades abans de planejar unes vacances, especialment si s’ha d’omplir el dipòsit del cotxe.
Aquestes reflexions tan mundanes les faig pensant en aquest Primer de Maig, probablement el primer en molt temps que es fa en una conjuntura com l’actual. Haurem d’estar atents al comportament i les decisions que prenen en les properes setmanes els governs, les patronals i els sindicats. Tanmateix sembla evident que des de l’esquerra i les organitzacions sindicals el compromís ha de ser de no fer recaure el cost de l’ajust sobre els de sempre; assalariats (especialment de rendes baixes i alta precarietat), pensionistes, joves mil·leuristes o persones en risc d’exclusió.
Crec que tant en el manifest d’ UGT i CCOO de Catalunya, com en el manifest del PSC aquest neguit queda ben recollit. Les seves decisions futures hauran de reflectir amb intel·ligència i sensibilitat els anhels de la gent que més necessita que sindicats i administracions vetllin perquè l’ajust sigui just. No els decebem.
El que sí es real, i això en economia sembla tenir la seva importància, és el joc de les percepcions; que la vida està més cara, que costa arribar a final de mes i que el futur immediat és incert. Les decisions de fer compres importants es retarden, cada cop més s’opta pel lloguer de pisos enlloc de la compra i la gent s’ho pensa dues vegades abans de planejar unes vacances, especialment si s’ha d’omplir el dipòsit del cotxe.
Aquestes reflexions tan mundanes les faig pensant en aquest Primer de Maig, probablement el primer en molt temps que es fa en una conjuntura com l’actual. Haurem d’estar atents al comportament i les decisions que prenen en les properes setmanes els governs, les patronals i els sindicats. Tanmateix sembla evident que des de l’esquerra i les organitzacions sindicals el compromís ha de ser de no fer recaure el cost de l’ajust sobre els de sempre; assalariats (especialment de rendes baixes i alta precarietat), pensionistes, joves mil·leuristes o persones en risc d’exclusió.
Crec que tant en el manifest d’ UGT i CCOO de Catalunya, com en el manifest del PSC aquest neguit queda ben recollit. Les seves decisions futures hauran de reflectir amb intel·ligència i sensibilitat els anhels de la gent que més necessita que sindicats i administracions vetllin perquè l’ajust sigui just. No els decebem.
