Per qué no he anat a la mani
1- Perquè no comparteixo els plantejaments ideològics dels convocants, la “Plataforma pel Dret a decidir”. Els mateixos que van clamar contra l’actual Estatut de Catalunya, el que més competències i recursos ha donat a Catalunya en tota la seva història moderna.
2- Perquè si hagués estat una mani organitzada per un més ampli i plural ventall d’organitzacions per expressar el malestar per l’estat de les infrastructures, probablement hi hagués anat.
3- Perquè em sembla irresponsable, per simplista i per irrealista, atribuir tots els mals de Catalunya a Espanya. Pot ser hauríem de fer l’exercici de revisar que han fet els Governs catalans sobre matèries amb competències plenes com Educació.
4- Perquè era i és evident l’ús polític que en faran alguns a Madrid, d’una mani plantejada d’aquesta manera, a 3 mesos d’unes eleccions generals.
5- Perquè les organitzacions en les quals milito no eren convocants.
Dit això, afageixo que comparteixo la indignació de molts conciutadans i conciutadanes per l’abandonament que ha patit Catalunya en matèria d’infrastructures en els darrers anys, i que aquesta indignació pot desbordar-se en funció de com el Tribunal Constitucional tracti l’Estatut .
