Trens i identitats
By Jaume Collboni on November 19th, 2007
“La gent no es mou! Amb tot el que està passant a rodalies”… Fa uns dies el secretari
General de la UGT va defensar en el seu bloc la gestió del Govern de ZP per resoldre el desastre de les rodalies de Barcelona. Els atacs que ha rebut demostren com hi ha un sector de l’opinió “publicada” catalana que vol fer de la crisi de rodalies “qüestió nacional”.
La gent sap que hi ha hagut errors de gestió , que els governs d’ara estan fent tot el possible, sap també quin partit vol i pot treure rèdits a poc temps d’unes eleccions generals. Però la gent també recorda com es van gestionar les crisis del Prestige, el Yakolev, o del PHN, amb quin estil, amb quins objectius. La gent ho recorda. I la gent a Catalunya no vol donar ni mitja polsada d’aventatja al PP.
Però sembla que el PP no és l’únic en voler treure profit. El “problema” de la desmobilització social, en la seva dimensió política , s’agreuja quan això trenca l’esquema dels qui volen “reconstruir” la identitat nacional de Catalunya en base als greuges. Quin error barrejar dèficit d’inversions amb la identitat i l’autogovern! com també ha denunciat algun dirigent d’ERC.
Als qui defensen la tesi que Catalunya té un problema d’identitats i d’estructura d’Estat, i per això (entre d’altres coses) els trens no van, fem-los la pregunta al revés;
amb les inversions adequades en els darrers 10 anys, sense un dèficit fiscal com el que s’anuncia, Catalunya tindria resolt el pretés “mal encaix” amb Espanya? Aleshores de que estem parlant? Per qué una convocatòria com la de manifestació del 1er de desembre? Per qué el món socioeconòmic està parlant d’alguna cosa més que la vella cançó de l’”Adéu Espanya…”. Ja ho ha fet el Cercle d’Economia quan parla en el seu
document sobre la responsabilitat de l’empresariat català, la
Patronal Foment del Treball quan fa un càlcul real i de l’impacte en l’economia de dèficit d’inversions de l’Estat o organiztacions socials i sindicals el darrer “
Manifest per un servei Ferroviari de qualitat”? Cap dels tres gosa barrejar competitivitat, capacitat de fer una economia potent, tenir la capacitat política necessària per defensar-la davant Madrid o Brusel.les, respectar els drets dels ciutadans com a usuaris dels serveis públics amb una indepedència política que pretesament tot ho arreglaria. Molts dels problemes que arroseguem a Catalunya
són els problemes de Catalunya, no són ni problemes culturals, ni identitaris ni si estem dins o fora d’un Estat.
Reescriure el vell catalanisme del XIX i el XX no crec que passi construir-lo només sobre el lament, les incomprensions, el greuge, l’odi, i els rescabalaments de diversa índole. Fer i definir el nou catalanisme ha de ser un acte d’afirmació constructiu, que sumi, realista i positiu per a tots els que som i volen ser catalans … no hi barrejem els trens en tot això.
Leave a Response
