Com saps, el President Montilla avui ha anunciat la data de les eleccions al Parlament de Catalunya, que seran el proper 28 de novembre. Des del Comitè de Campanya hem donat màxima rellevància a l’activisme a la xarxa per difondre les nostres propostes i les nostres idees.

Amb aquestes paraules es va expressar el President Montilla la passada primavera en els Diàlegs en Xarxa i ara necessitem que les feu vostres.

“Vull que durant la campanya sigueu la veu del socialisme català, la meva veu, a la xarxa, que lluiteu a Internet, que sapigueu perfectament que també es pot, que expliqueu les propostes dels i les progressistes, que combateu les mentides de la dreta.

Feu campanya i accions polítiques a la xarxa, però no espereu consignes. No us demano que sigueu soldats digitals, esperant ordres i jerarquies, com fan d’altres… La xarxa no entén d’uniformitats, ni d’uniformes, quasi bé ni de sigles. La xarxa vol causes. Ens calen activistes crítics i creatius, lliures i oberts a tothom. Jo no vull activisme de clonació. No fem de la xarxa un nova trinxera digital, sinó un espai de debat i acció. Si fem de la conversa digital un autèntic debat, podrem convèncer. Si ho fem, no tinc cap dubte que podem capgirar la situació actual.”

Per això, i per liderar aquesta batalla, a la vostra disposició, el meu equip de campanya, ha creat:

• Un blog per seguir el dia a dia, del candidat i del seu equip: www.presidentmontilla.cat

• Pots subscriure’t a la newsletter del Director de Campanya, a l’apartat subscriu-te: http://bit.ly/bNi878

• Pots descarregar-te l’App Iphone, Ipod i Ipad de President Montilla aquí: http://bit.ly/9mEp5X.
• Explica’ns el teu fet, el que ha estat per a tu el canvi real: http://bit.ly/avbpvK . L’evidència de la teva  experiència personal, és més important que les dades, els cartells i les tanques.

• Fes-te teva la cançó de la campanya “Segueixo Creient” i baixa-te-la al mòbil: http://bit.ly/aA5wuw
• Participa, envia’ns el teu cartell segueixo creient o una foto teva de la M de Montilla: www.sociates.cat

• Vine a la Soocial Zoone: http://presidentmontilla.cat/soocial-zoone Forma’t, informa’t i fes de cibervoluntari ajudant els companys a conèixer les xarxes socials i a accedir a les noves tecnologies.
• Tens un bloc? T’interessarà l’apartat multimèdia: http://bit.ly/98546A

• Proposa’ns una idea, per esbojarrada que sigui: http://bit.ly/akkiMh. Davant el màrqueting i la publicitat, la nostra força és la teva creativitat.

Gràcies pel teu temps, per la teva col·laboració i per fer més gran el socialisme a la xarxa.

Jaume Collboni

Director de Campanya

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi

Per què els socialistes catalans volem guanyar les eleccions?

JOSÉ MONTILLA
Vilopriu, 26 d’agost 2010

Benvolgudes amigues i benvolguts amics.

Molt bona tarda i moltes gràcies, un any més, als amics de Nou Cicle i a la família de Lluís Maria de Puig, per mantenir-se fidels al seu compromís els uns i amb la seva hospitalitat els altres.

Gràcies a tots per la vostra presència. Molt especialment a Poul Nyrup Rasmussen. La seva presència aquí és un honor i estic segur que les seves paraules constituiran un estímul per a tots nosaltres.

Aquest és, per dir-ho així, “el darrer Vilopriu de la legislatura”.

Aquesta tardor afrontarem les eleccions al Parlament de Catalunya en un dels moments més difícils des de que van recuperar l’autogovern.

Fa unes setmanes, davant dels representants del poble de Catalunya, vaig afirmar que Catalunya vivia una hora greu i, a la vegada, exigent.

També és un moment clau i determinant per al socialisme català, per al PSC.

Estem vivint uns temps difícils, amb més incerteses que les habituals, perquè se’ns acumulen tres crisis de diferent naturalesa, però d’intensitat similar.

Efectivament, estem immersos en un triple repte: econòmic, institucional i polític.

Aquesta conjunció dibuixa una situació molt complicada i que no té una sortida fàcil ni simple. I que ens exigeix parlar clar i actuar amb determinació i coratge, al mateix temps.

Claredat per fer l’esforç d’entendre i d’explicar aquesta situació sense concessions, dient les coses pel seu nom, sense enganyar-nos i sense enganyar a la gent. Però també defugint les explicacions simplistes i tòpiques. I, per sobre de tot, evitant la temptació demagògica.

Coratge i determinació per prendre decisions difícils, adoptar mesures en contextos inèdits i sobretot per explorar nous camins que ens condueixin a un futur millor, que serà diferent del que hem viscut els darrers anys. Un futur per al que no valen ni els llocs comuns ni les rutines, i que demana d’actituds obertes, creatives i valentes.

No som davant d’una crisi econòmica convencional.

Ni d’una crisi institucional conjuntural.

Ni, molt menys, d’una crisi de la política en minúscula.

De l’encert en la comprensió del caràcter i l’abast d’aquestes crisis, i de les decisions que ara adoptem, en dependrà que siguem capaços de seguir avançant per un camí de progrés material, de benestar social, de convivència pacífica i de superació cultural. O, al contrari, si no som capaços d’avançar podríem entrar en el malson del declivi econòmic, de la disgregació social, de l’enfrontament cívic i de l’embrutiment cultural.

Per això és hora de la política seriosa. De la Política amb majúscules.

No som, com dic, davant d’una crisi econòmica convencional de la que en puguem sortir confiant simplement en els automatismes del cicle econòmic ni en mesures procícliques que l’acompanyin.

Som enmig d’una crisi que afecta de ple el nostre model de creixement i que repercuteix sensiblement en el nostre model social.

Estem entenent que afecta el nostre nivell de riquesa i de benestar i, més enllà, el nostre estil de vida.

Estem acceptant amb realisme els sacrificis econòmics i socials imprescindibles per depurar el nostre model econòmic i per ajustar el nostre sistema de benestar a les nostres possibilitats.

Estem exigint-nos un plus de creativitat i d’innovació per trobar sortides sòlides, per transitar de la forma més ràpida i ferma possible cap a un nou paradigma econòmic que, al meu parer, ha de pivotar sobre tres pilars imprescindibles i complementaris, amb els que hem estat treballant de manera molt singular aquests darrers anys: 1r. la competitivitat, 2n. la sostenibilitat i 3r. la solidaritat.

Competitivitat per inserir-nos millor en l’economia global.

Sostenibilitat per afrontar amb èxit la lluita contra el canvi climàtic. Per fer-hi la nostra aportació. Per assumir que també som part del problema i que, per petita o modesta que pugui semblar, estem obligats a fer una aportació a la solució.

Solidaritat per repartir millor els esforços i las càrregues inherents a una societat del benestar. Solidaritat social, solidaritat generacional, i també solidaritat territorial.

A poques setmanes de les eleccions hem de donar resposta a la pregunta de si hem fet els deures que ens imposa una situació econòmica i social tan complexa i exigent.

Els electors tenen tot el dret a demanar-nos, a més, que els diguem quina és la nostra posició i la nostra aportació diferencial, la que ens singularitza d’altres ofertes polítiques, la que justifica i justificarà la nostra petició de vot.

I en aquest punt afirmo, amb tota la modèstia però també amb total convenciment, que sí que hem fet el que calia. Que ens hem esforçat a fer els deures i a fer-los puntualment.

També haig de reconèixer, sense embuts, que ens queda molt per arribar a port. Entenent que el model de societat que els socialistes catalans volem no estarà mai fet del tot. Perquè el nostre model entén que Catalunya és un projecte social i polític en construcció constant.

Però, tot i així, hi ha algunes coses que podem afirmar amb tota rotunditat i convicció. Podem afirmar que no hem vacil·lat en cap moment a l’hora de reconèixer la crisi econòmica a partir d’un diagnòstic realista i de parlar clar a la gent.

Vàrem ser dels primers a adoptar un ampli paquet de mesures per pal·liar els efectes negatius de la crisi, tant en les nostres empreses com entre els sector socials més febles.

Podem afirmar que, des del Govern de Catalunya, hem fet un esforç extraordinari, al límit de les nostres possibilitats financeres. I que hem reclamat i aportat propostes per a les mesures que havien de prendre altres nivells de govern.

Una part d’aquest sobreesforç que s’ha fet des de Catalunya l’hem pogut fer gràcies al nou model de finançament, derivat de l’Estatut de 2006. Un nou model que vam negociar durant mesos, amb moments de tensió i dificultats, però sense defallir ni un moment. I el resultat positiu obtingut ha repercutit positivament en la gestió de la crisi.

També és ben cert que hem aconseguit associar els representants dels sectors empresarials i sindicals més importants de Catalunya a aquest esforç contra la crisi, des de l’Acord Estratègic a les Trenta Mesures. I és reconegut que aquesta pràctica de concertació social ha permès enfocar amb una perspectiva estratègica i a llarg termini temes clau per al nostre futur com el nou model de creixement, la immigració, l’educació, la recerca científica, les infraestructures i l’habitatge.

Aquests dies estem insistint una vegada i una altra en la necessitat d’explicar, de donar el valor que mereix a la ingent obra de govern que hem dut a terme els darrers set anys. Les dues legislatures que Catalunya ha estat governada per l’esquerra i que els socialistes hem tingut la responsabilitat i l’honor de presidir la Generalitat.

Els socialistes no ens amaguem del que hem fet. Al contrari, assumim amb convenciment i orgull una obra de govern que, en quantitat i qualitat, està molt per sobre de qualsevol balanç de qualsevol legislatura dels darrers trenta anys.

Estem recordant, per exemple, que en set anys…

- Hem passat de menys de 24.000 a més de 63.000 places de llars d’infants.

- Ingent creixement de quilòmetres de Metro a Barcelona.

- Ajuts per al lloguer de pisos.

- Hem incrementat el nombre de mestres.

- Que hem executat infraestructures per garantir l’abastament d’aigua als més de set milions de catalans.

- O com hem multiplicat el nombre d’hectàrees de regadiu.

- O com hem reduït el temps d’espera per a la majoria d’intervencions quirúrgiques.

Totes aquestes actuacions i dades són certes. Com ho són tantes altres que s’han d’anar explicant i repetint, amb convenciment i de forma pedagògica.

Com hem de presentar-nos davant dels electors amb la consciència tranquil·la d’haver fet un gran esforç per lluitar contra la crisi i per orientar correctament la transició de l’economia catalana cap a un nou model de creixement.

M’agradaria poder dir que ens hi podem presentar amb orgull, però ningú no es pot sentir orgullós, per molt que hagi treballat, per molt que hagi fet el que tocava, si la crisi econòmica persisteix, si hi ha mig milió de persones en atur, si hi ha gent que ho passa malament.

Per tant, doncs, afirmo que hem fet el que calia, que hem treballat molt durament, i que tenim les coses orientades en la direcció correcta. Encara que també afirmo que mentre hi ha problemes greus a la societat és un insult a la intel·ligència dels ciutadans vanagloriar-se d’haver fet el que tocava.

Perquè, a més de jutjar-nos per tot el que hem fet, els ciutadans ens demanen quin és el nostre segell específic, quina és la contribució genuïna del socialisme català a la superació de la crisi i a la definició del model de futur.

És una demanda que ha de ser atesa i resposta mirant als ulls de la gent, amb convicció i compromís. Crec que la nostra resposta es pot resumir en dos conceptes: l’acord social i la solidaritat.

Els socialistes catalans ens distingim per una determinada manera de fer les coses que consisteix a crear les condicions per fer possible l’acord i el compromís de les forces vives i representatives de l’economia i de la societat en els grans objectius de la política econòmica i social. És sens dubte el nostre senyal d’identitat socialdemòcrata.

Però ens distingim, sobretot, pel compromís i la recerca de la solidaritat, per tenir la vista posada en primer lloc en els més febles, en els que estan en situació de major risc, en els que tenen dificultats per seguir el ritme de l’evolució general.

Solidaritat social entre les diferents classes i sectors de la societat. Solidaritat generacional entre els diferents segments d’edat de la societat, entre joves, adults i vells. Solidaritat territorial entre els diversos països del país. Solidaritat entre els catalans amb velles arrels i els nous catalans. Solidaritat per aconseguir la cohesió social i territorial imprescindibles per poder parlar amb fonament d’una veritable cohesió nacional.

Una solidaritat que ha de ser exigent, que no pot portar-nos a una societat acomodatícia, que ha de desvetllar la responsabilitat col·lectiva i totes les responsabilitats individuals. Una solidaritat, de la que els acords socials en són un instrument.

Per tant, companyes i companys, podem presentar-nos a l’examen del poble amb la consciència de la feina realitzada i amb l’orgull de proposar i representar un model econòmic i social de concòrdia i de solidaritat.

Em vull referir ara, un moment, a la segona crisi de què he parlat en començar: la crisi institucional.

No estem davant d’un incident menor en les relacions entre Catalunya i Espanya. No cal que us ho expliqui. Tots tenim en major o menor grau aquesta sensació que alguna cosa s’ha trencat i que costarà molt recompondre-la.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut -la sentència i les circumstàncies que l’han envoltada- han fet aflorar a la superfície un problema de fons que -com m’heu sentit dir reiteradament- no és un problema de Catalunya, sinó un problema d’Espanya.

És el problema originat per la impossibilitat o per la manca de voluntat de reconèixer i assumir plenament la seva diversitat, que –per a nosaltres- té, en el reconeixement de la personalitat singular de Catalunya, la seva pedra de toc.

L’hostilitat permanent dels uns i a vegades l’insuficient compromís dels altres no ha fet altra cosa que fer créixer el malestar dels catalans, facilitant el desplaçament de l’opinió pública cap a posicions cada cop menys interessades a refer la relació amb Espanya.

No em canso de repetir que el mal causat perjudica, tant o més que les relacions polítiques i institucionals, les relacions afectives entre Catalunya i Espanya. Reparar-les exigeix i exigirà voluntat, temps, dedicació. Més gestos i actituds que decisions legals, tot i que d’aquestes també. Més projecte engrescador de futur que mirades rancoroses al passat.

En definitiva, cal que el terreny compartit entre els que no som separadors ni separatistes s’eixampli, creixi, agafi volada … i finalment s’imposi a les temptacions de la discòrdia civil o de la indiferència resignada.

Perquè encara que estiguem convençuts que la corda no es trencarà, no podem deixar el discurs en mans dels que no fan altra cosa que estrebar-la per un extrem i per l’altre. Perquè un dia les condicions poden haver canviat i la corda es podria trencar…

Si volem restablir els ponts de diàleg, hem d’aconseguir que el diàleg s’imposi per damunt dels partidaris del soroll. I hem d’aconseguir que el discurs constructiu, serè, sensat i exigent domini per damunt de la cridòria inflamada dels qui ja els va bé per als seus interessos que l’ambient es vagi deteriorant més i més.

Els socialistes catalans hem assumit des del primer instant de la nostra fundació aquesta vocació de pont, de vehicle d’entesa i de concòrdia. No és altra cosa la nostra convicció federal. La nostra convicció profunda en la divisa maragalliana d’unió i llibertat.

Avui, aquesta vocació i aquesta convicció ens obliguen a ser molt més exigents amb nosaltres mateixos i amb el socialisme espanyol. Ha arribat l’hora de fer un pas endavant decidit i decisiu per demostrar que el nostre projecte de catalanisme federal és desitjable i viable. Potser ha arribat el moment de començar a dir que aquest és l’únic projecte viable per a l’Espanya que estem construint des de la Transició.

És el que estem fent quan ens comprometem a exigir el compliment íntegre de l’Estatut votat pel poble de Catalunya. És el que estem fent quan estem exigint a les institucions democràtiques d’Espanya i els partits polítics que van votar l’Estatut que siguin coherents amb l’acord polític assolit sobre l’autogovern de Catalunya. És el que estem fent quan hem iniciat la negociació política amb el Govern espanyol per acordar alternatives a les parts de l’Estatut esmenades per la sentència del Tribunal Constitucional. És el que haurem de fer per acumular la màxima força del catalanisme, necessària per culminar amb èxit la negociació amb el Govern central.

Per fer realitat la causa comuna del catalanisme, sense miratges unitaris d’una tarda d’efervescència, buscant la solidesa i l’eficàcia d’una acció compartida i continuada. Ho haurem de fer quan siguin necessaris gestos i decisions valentes per fer reaccionar un socialisme espanyol que ha de fer seva, més clarament, la concepció d’una Espanya plural. I ha de comprometre’s en impulsar un projecte federal.

Ho haurem de fer quan arribi el moment de plantejar una reforma constitucional que reflecteixi el canvi de cultura política que proposem.  Aquest és el nostre compromís amb els electors de Catalunya: fer efectiva la promesa d’ampliació del nostre autogovern continguda en l’Estatut de 2006 i fer avançar sense complexos el nostre projecte federal.

Potser ha arribat l’hora que els socialistes catalans plantegem l’Espanya federal no pas com una proposta amable sinó com un compromís i una necessitat mútues. Una necessitat per fer viable l’únic projecte de futur en el que ens sentim veritablement implicats i còmodes amb el conjunt dels socialistes espanyols.

També ha arribat l’hora -i les setmanes i mesos que venen seran molt exigents en aquest sentit- de denunciar la retòrica buida, darrere la qual els nostres principals adversaris s’amaguen quan parlen de vaguetats com el dret a decidir o la sobirania.

Claredat i responsabilitat, és el que haurem d’exigir a Convergència i Unió per dir quina és la seva proposta per al futur de Catalunya, en relació amb l’Estatut com a eina per al nostre autogovern.

Claredat i responsabilitat per explicar als ciutadans, que Convergència considera l’Estatut, que tan va costar fer, de negociar, d’aprovar i d’aplicar, com una joguina inútil i inservible. I haurien de dir a la gent, als empresaris, al món econòmic i social si el que proposen els nostres adversaris són quatre o vuit anys més de desgast, de tensió i de confrontació institucional i política.

I amb això arribem a la tercera crisi: la crisi política … o potser seria més exacte parlar de la crisi de la política.  Perquè no estem davant d’anècdotes i incidents menors de la vida política quotidiana.

No. Estem davant d’una greu crisi de confiança en la política. Justificada per la manifestació reiterada –i certament amplificada- de símptomes que alimenten la insatisfacció i la desconfiança ciutadana i que porten a un creixement preocupant de la desafecció política, de la inhibició ciutadana de la participació activa en la resolució en els problemes col·lectius.

Uns símptomes prou coneguts i denunciats, però ben arrelats en les actituds i en el comportament dels actors polítics: des del sectarisme polític al tacticisme de curta volada, passant pel partidisme com a criteri determinant de massa decisions … O des de la corrupció política a la ineficiència administrativa, passant per la subordinació de la política a la pressió mediàtica …

Són fenòmens que en molts casos es retroalimenten, configurant un cercle viciós desesperant. Però tots aquests símptomes configuren el quadre d’una crisi de la política entesa com una crisi de la democràcia, de la política democràtica.

Una política democràtica que està afrontant una batalla desigual contra el poder expansiu dels mercats i contra el poder corrosiu d’uns mitjans de comunicació en permanent mutació.

Els temps de la política i els temps dels mercats i dels mitjans no van a l’hora. S’han desajustat de tal manera que la crisi de la política conté –com si es tractés d’una nina russa- diverses crisis simultànies: de representació, de legitimitat i de governabilitat.

Sóc conscient que trobar respostes a una crisi d’aquesta magnitud ens depassa i molt. Però no vegeu en aquesta constatació una declaració d’impotència, sinó d’un realista reconeixement dels nostres límits. La consciència del límit és una condició indispensable per a tota acció política que vulgui ser realment efectiva i transformadora.

Vol dir això, que els problemes de la democràcia requereixen respostes a diversos nivells. Des del nivell més immediat –local- als nivells nacional i estatal. I sobretot requereixen noves respostes als nivells europeu i global.

Respostes que han d’estar interconnectades perquè els nivells polítics han esdevingut interdependents. Però la complexitat institucional i procedimental d’aquestes noves respostes no pot prescindir d’unes poques orientacions bàsiques i irrenunciables.

Els problemes de la democràcia es resolen amb més democràcia. És a dir amb més poder de decisió ciutadana i amb més capacitat de deliberació pública. Els problemes de legitimitat de les institucions es resolen quan l’interès general és clarament identificat i compartit i s’imposa al partidisme. I quan l’acció institucional esdevé més eficient i més transparent. Els problemes de governabilitat es resolen amb institucions i procediments adequats a la naturalesa i abast dels problemes. Amb la flexibilitat indispensable per fer possible i efectiva la gestió de la interdependència i la integració de la governació en els nivells local, nacional, europeu i global.

I sabem que, per fer front amb credibilitat a la reforma de la política, implícita en tots aquests propòsits, ens cal afrontar -més enllà de l’àmbit institucional- una renovació radical dels instruments i de les formes de fer política, de les relacions entre la ciutadania i els partits polítics.

Amigues i amics, no ens podem conformar amb mitges tintes en aquesta reforma de la política. Perquè sense ella, no tindrem ni la credibilitat ni la legitimitat per liderar les reformes socials i institucionals que ens són exigides en aquest moment crucial.

Vaig acabant,

Deia en començar que el PSC està en un tombant crucial de la seva història. Afrontem unes eleccions clau, per la gravetat del moment i pels problemes i contradiccions de la nostra societat que hem de superar. I en una situació com aquesta, l’ambigüitat i la indecisió del partit serien suïcides.

Per això hem de ser capaços de presentar-nos a l’electorat tal com som. Del socialisme que defensem i del catalanisme que representem. Sense la mínima concessió a la resignació i el fatalisme. Una cosa més. Jo confio plenament en vosaltres, en la força del PSC.

Crec en el caràcter entusiasta i contagiós de l’impuls polític, de l’ànim polític. Sense energia personal és impossible mobilitzar energia col·lectiva. Sense fe i moral, sense ambició… no es poden demanar ni suport, ni confiances, ni vots. Sense l’empenta dels dirigents, dels líders, dels representants polítics… sense la vostra empenta, no mobilitzarem els militants, els simpatitzants i els ciutadans i ciutadanes.

Tinc, teniu, tenim… una gran responsabilitat. Ens toca tirar del carro.

Amics i amigues,

el partit està per jugar, encara. Les enquestes, les circumstàncies i el context…, potser, ens són adversos, però tenim conviccions i creiem que són compartides per la majoria del país. Una majoria que ha d’escoltar propostes clares. Si parlem clar, els indecisos tindran motius per anar a votar.

Si fem propostes per resoldre els problemes de la gent, els abstencionistes poden tornar a les urnes. Si som ambiciosos, els catalanistes que volen més autogovern, però no més conflicte, poden donar-nos la seva confiança. Si busquem la unitat, els moderats i la gent sensata pot trobar en nosaltres una opció vàlida.

Si fem del PSC el partit de la modernitat i l’europeisme, els joves que han fet 18 anys en aquesta legislatura poden sentir-se motivats per votar-nos.

Si defensem les polítiques socials a fons, els progressistes i la gent d’esquerra sabran que som la força que fa realitat els canvis socials.

Mireu, els indecisos, els abstencionistes, els catalanistes, els moderats, els progressistes i els joves… som la majoria del país. I el PSC és el partit de la majoria.

Aquests són els nostres compromisos davant del poble de Catalunya.

Uns compromisos que ens exigeixen i ens exigiran el millor de nosaltres mateixos. Uns compromisos que assumeixo personalment i que vull resumir en una única i superior obligació:

Res ens ha d’apartar del deure de servir el poble de Catalunya, fidelment i amb totes les nostres forces i capacitats.

La nostra actuació pot estar condicionada i limitada per la història i per la realitat -com la de tothom-, però no ens hem de resignar a considerar aquests condicionants i aquests límits com a impediments insuperables de l’acció reformadora.

Vull afirmar, davant de tots vosaltres, el meu optimisme i la meva convicció en que la voluntat combinada amb la intel·ligència pot superar els condicionants i els límits sempre que es sigui capaç de reconèixer-los.

Vull convidar-vos a compartir aquest optimisme de la voluntat, sense el que l’acció política perd tot el seu sentit.

Amigues i amics, moltes gràcies, pel vostre alè i pel vostre compromís, i per la vostre feina.

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi

Els socialistes catalans sempre hem estat amatents als canvis socials i a la necessitat de fer polítiques adaptades a les noves realitats: és evident que qualsevol proposta econòmica i de política social, en el context actual, ha de tenir una ànima reformista, una voluntat transformadora per adaptar els fonaments del sistema de benestar als reptes socials del futur i a les dificultats econòmiques del present.

Vam dir que faríem una campanya propositiva i en això treballem intensament, com ho és el debat que farà el PSC a l’entorn  del Programa Marc , el document base del qual va ser aprovat dissabte passat. Per aquest motiu no deixem de parlar de la crisi i els seus efectes. Hi dues maneres de parlar-ne: la d’aquells que la volen convertir irresponsablement en una eina de desgast dels governs i del propi model social europeu, i la dels qui veiem, malgrat tot, la crisi com una oportunitat per superar velles lloses i afrontar el futur amb més garanties de creixement econòmic i de justícia social.

Per això us vull recomanar el llibre “Reformes més enllà dels tòpics. Com pot Catalunya sortir reforçada de la crisi”, editat per la Fundació Rafael Campalans i que aplega vint articles d’ experts de diferents àmbits polítics i econòmics. No és una radiografia a l’ús ni un simple diagnòstic; es tracta de reflexions en positiu sobre la crisi per extreure’n lliçons de futur i, per tant, plantejar solucions per dibuixar la Catalunya del futur. El llibre és  un treball propositiu, un recull de solucions i no només un catàleg de reptes sense resposta.

El llibre, coordinat per Xavier Pont i Joan Oriol Prats, recull les opinions d’aquells   que han observat de prop l’evolució de la crisi des dels seus diferents àmbits d’actuació a l’economia catalana i encarnen millor que ningú el pensament reformista que creiem que s’hi ha d’imprimir. És un llibre que contribueix a un debat obert a tota Europa, i del qual n’és un exponent l’article aparegut avui al diari El Pais “100 ideas para remontar“, un llibre tracta temes que tenen molt a veure amb l’acció política que defensem els socialistes catalans i que s’està reflectint en els eixos del nostre programa. Em refereixo a la necessitat de canvis ,  a la formació i l’educació, fonaments de la nostra acció al Govern de Catalunya durant els darrers set anys,  a la recerca i les infraestructures com a claus de la millora de la productivitat, la reivindicació d’una nova cultura empresarial i la importància de les reformes en l’organització del sector públic per millorar la seva productivitat i la seva eficàcia com a redistribuidor de recursos.

Crec que, en moments difícils com els que travessem, llibres com “Reformes més enllà dels tòpics. Com pot Catalunya sortir reforçada de la crisi” són necessaris per entendre que, ara més que mai, les esquerres en la seva vocació més reformista, són la via adequada per sortir de la crisi amb garanties de cohesió social.

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi

La setmana passada, la Mesa del Parlament va admetre a tràmit, amb els vots a favor de CiU, una iniciativa per organitzar una consulta per la independència. Una constatació del que el President Montilla porta dient des de fa mesos: a les properes eleccions s’haurà d’escollir entre un candidat que diu el que pensa i pensa el que diu, el nostre, i un que s’amaga, que practica un independentisme de conveniència, el senyor Artur Mas. Un President catalanista i transversal o un altre que vol portar el país per camins incerts.

El compromís del President Montilla davant la crisi és inapel·lable. Sap que s’han pres decisions difícils, que s’estan fent sacrificis dolorosos i per això va enviar aquesta carta als treballadors públics agraint-los l’esforç. El President planta cara a la situació i lluita per sortir-ne el més aviat possible; a Mas, en canvi, li preocupen més els 20.000 catalans que pagaran una mica més que el mig milió d’aturats. Tampoc no està gaire més inspirat el seu soci Duran i Lleida, que vol més temps per pactar la reforma laboral, però nosaltres creiem que el que vol és més protagonisme.

No és moment de perdre’s en mitges tintes, personalismes ni tacticismes electorals. És el moment de les propostes, de mirar pel país, de parlar clar. És el moment del President Montilla. A les properes eleccions hem d’escollir entre un president de centreesquerra que proposa mesures i reformes per fer sostenible l’Estat del Benestar, o un altre de centredreta que opina que s’ha anat massa lluny en certes polítiques socials. Hem d’escollir entre un president federalista que planteja la via estatutària d’Entesa amb la resta d’Espanya, o un que abandona aquesta via per les tesis incertes i ambigües de ruptura amb Espanya i, per tant, posant en risc la cohesió social del poble de Catalunya.

Et necessitem perquè la veu del President Montilla s’escolti arreu del país davant la d’aquells que només l’aixequen per embolicar la troca.

Gràcies per la teva implicació i el teu compromís. Comptem amb tu.

I recorda que pots seguir tota l’actualitat del President Montilla i del seu equip a www.presidentmontilla.cat i www.socialistes.cat.

Jaume Collboni

Director de Campanya

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi

Des del Comitè de campanya continuem treballant amb tots els nostres equips,  comitès territorials i sectorials , les joventuts socialistes i el conjunt del Partit, per concretar propostes electorals. Mentrestant, el nostre candidat, el President Montilla, continua refermant el seu lideratge en la lluita contra la crisi.

El President ha participat en el Fòrum Catalunya Món , on es va visibilitzar l’aposta del Govern i els agents socials per col·laborar i consolidar la internacionalització de Catalunya. I també assistit a la tercera trobada de “Diàlegs pel Progrés del món del treball”, que organitzem des del partit per debatre de tu a tu amb la ciutadania sobre els temes que més l’afecten i li preocupen. En aquesta ocasió, hem debatut sobre el món del treball, una de les nostres prioritats, i el President va fer una crida al consens en la reforma laboral per donar un missatge de confiança a la ciutadania .

D’altra banda us recordem que el proper dissabte 12 tindrà lloc a la Casa de la Convalescència (Barcelona) el proper Diàleg pel Progrés de  la Recerca, la innovació i el desenvolupament , organitzat per la Sectorial i la Secretaria d’Univeristats i Recerca del PSC.

La crisi, i les solucions per sortir-ne, és el principal eix de la nostra proposta política. El Govern de Catalunya ha aprovat un nou paquet de mesures del seu pla d’austeritat per reduir el dèficit de la Generalitat en 1.670 milions el 2010. D’aquest nou paquet, destaquen la reducció d’un 5 per cent d’alts càrrecs i l’increment del IRPF per a les rendes superiors als 120.000 euros.

Són mesures difícils però necessàries en temps de crisi. CiU diu que s’hi oposarà i ho lamentem: esperàvem de la federació que, com a mínim, fes com a Madrid i no posés pals a les rodes. Però, com molt bé ha apuntat el President Montilla, a CiU li preocupen més els 20.000 catalans amb rendes altes que no els 500.000 aturats que hi ha actualment . En el mateix sentit s’ha expressat la Comissió Executiva del partit a través del portaveu Miquel Iceta, que ha recordat que l’any 1995 “CiU va començar una dinàmica molt similar al respecte del govern espanyol, encapçalat pel Partit Socialista: li donaven suport però feien tot el possible perquè caigués”. Demanem al senyor Duran que sigui més moderat i, també, més curós en el seu llenguatge, que ara toca estar al costat del Govern.

Ara, més que mai, cal plantar cara a la situació econòmica i mirar pels més febles. Per això creiem que no es pot entrar en debats innecessaris com el del burca. Nosaltres estem en contra del burca, però no ens sembla una urgència en absolut legislar sobre aquest tema , com ha afirmat públicament la diputada Rocío Martínez-Sampere.

És el moment de lluitar contra la crisi. És el moment de garantir el futur.

Gràcies per la teva implicació. Gràcies pel teu compromís.

Comptem amb tu.

Jaume Collboni

Pots seguir tota l’actualitat del President Montilla i del seu equip a

www.presidentmontilla.cat

www.socialistes.cat.

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi

Reprodueixo l’entrevista que avui , diumenge 30 de maig , publica el diari El Punt.

Barcelona - ANNA SERRANO

El sumari del cas Pretòria, la comissió del cas Millet… Aquest final de legislatura crispat no afectarà la campanya?

–«Afecta sobretot la vida i el debat polític, però a la campanya, efectivament, també influeix. El nostre disseny bàsic continua igual; d’aquí a l’estiu fonamentalment el que fem és contacte amb la societat civil i explicació de l’obra de govern.»

–El cas Pretòria afecta exdirigents del PSC i hi surten citats noms del partit i d’altres. Els preocupa la influència que pugui tenir a sis mesos dels comicis?

–«Pot influir en el nivell de participació, però també a l’hora de veure com uns partits i uns altres l’aborden. Quan va esclatar, el PSC va prendre decisions molt contundents: va cessar dels càrrecs públics les persones presumptament implicades i els va suspendre de militància. D’altres, no han estat tan contundents. Si ho haguessin estat més, ara no tindrien el problema que tenen. Això, en general, perjudica tota la classe política.»

–La presidenta del TC diu que hi haurà sentència abans de l’estiu; això també ho podria alterar tot…

–«Seguim convençuts que l’Estatut que van aprovar el Parlament, les Corts i el poble de Catalunya és constitucional. Ara el que cal és demanar la renovació del TC i la modificació de la llei orgànica amb l’objectiu que el tribunal torni a tenir la legitimitat moral per fallar la sentència. Parlar més enllà d’això és fer especulacions.»

–El decret anticrisi aprovat per Zapatero conté mesures impopulars com la congelació de les pensions, també en precampanya…

–«Abans que tot som un partit de govern amb responsabilitats a Espanya, Catalunya i a molts ajuntaments. Els governs d’Europa estan prenent mesures d’austeritat perquè és el que cal per sortir ràpidament de la crisi: reduir el dèficit per ser més competitius i que l’economia torni a generar llocs de treball. Què això té conseqüències electorals? Pot ser, però, per responsabilitat, un partit de govern ha de fer el que creu que és necessari per a l’economia del país i no pensar ni en enquestes ni en eleccions. Les mesures són puntuals i acotades en el temps. Han de servir perquè d’aquí a un parell d’anys tornem a una normalitat en el creixement i puguem mantenir les polítiques socials que els governs socialistes a Espanya i Catalunya han fet en les darreres legislatures. En aquest país, s’ha fet un salt històric: s’han pujat com mai les pensions mínimes, el salari mínim, s’ha desplegat la llei de la dependència, que abans no existia. Per garantir-ho, hem de prendre mesures, tot i que, a curt termini, puguin tenir cost electoral.»

–Abstenint-se, CiU ha salvat Zapatero…

–«A pràcticament tots els països europeus les mesures s’han pres amb acord de les oposicions, governi qui governi. Denunciem la falta de responsabilitat del PP i del senyor Rajoy en aquest aspecte. L’abstenció de CiU, CC i UPN és un exercici que es correspon amb el que estan fent les oposicions europees. En coherència, CiU haurà de modular molt segons quins discursos a Catalunya d’una certa demagògia pel que fa a les mesures d’austeritat. Si volen ser coherents, ho han de ser a Madrid i a Barcelona.»

–Els socis del tripartit han expressat algunes diferències en la negociació del pla català…

–«La coherència que es demana als grups de l’oposició és una actitud que hem de mantenir els del govern. Els socis saben que són mesures d’austeritat puntuals, amb una data de caducitat, i amb l’únic objectiu de fer sostenible l’Estat del benestar.»

–La crisi dificulta la campanya en positiu que han plantejat?

–«Tot al contrari. Quan les coses són més difícils és quan s’ha de demostrar més responsabilitat, seny i un missatge més constructiu perquè la gent és més reticent a la demagògia. Ara més que mai hem de fer un missatge constructiu.»–Va dir que potser no era el millor moment perquè el president Zapatero vingués a fer campanya, ho farà?

–«El president Zapatero participarà en la campanya. Ho ha fet en altres ocasions i ho continuarà fent en el futur. No només ell, també hi haurà presència de ministres en la campanya i la precampanya.»

–Quin és el paper de José Zaragoza en la campanya; algunes veus van apuntar que la continua dirigint…

–«El senyor Zaragoza és membre del comitè de campanya i té la missió que li ha encomanat el president: mobilitzar el partit com a secretari d’Organització. No és la primera vegada que el secretari d’Organització no dirigeix una campanya autonòmica. El senyor Iceta va dirigir la del 2003.»

–Les enquestes situen CiU 7,5 punts per davant del PSC, com remunten?

–«Fent el que estem fent. Escoltar, explicar l’acció de govern, amb molta tranquil·litat i sense perdre el nord. El nostre repte continua sent mobilitzar el nostre electorat, que té tendència a despertar tard. Per contra, el conservador i nacionalista ara està molt actiu, a l’expectativa i en tensió.»

–En el final de la legislatura la marca tripartit ha desaparegut, està esgotada?

–«Plantegem una campanya per governar en solitari perquè som un partit de govern i perquè, normalment, ho hem fet en solitari. La manera de desplegar el nostre programa de forma plena és tenint la confiança de la gent i podent governar en solitari.»

–Si no es pot, només es tanquen al PP?

–«Si no governem en solitari, veurem com està l’aritmètica parlamentària. Sembla bastant ridícul plantejar que el PSC pugui pactar amb el PP.»

–I amb CiU?

–«Ho descartem perquè representem opcions antitètiques: ells són la dreta, nosaltres l’esquerra. Com ha dit el president, només en casos molt excepcionals i d’emergència nacional es pot entendre que un partit majoritari i l’oposició formin govern. No sembla que sigui el cas.»

–Oriol Pujol prefereix pactar amb ERC…

–«CiU també ha dit que la política econòmica la pactarien amb el PP. CiU té un problema greu d’indefinició. L’ambigüitat de Pujol, del tot calculada, Mas l’ha convertit en indefinició. No aclareix si és o no independentista, si vol o no un referèndum, si vol política econòmica social o neoliberal… L’ambigüitat històrica del pujolisme Mas l’ha convertit en indefinició i, en els temps que corren, la gent vol seguretat i certesa. El senyor Mas és poc fiable en la mesura que no aclareix i no es defineix.»

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi

Benvolgut, Benvolguda,

Avui el Comitè de Campanya s’ha reunit per analitzar la marxa de la precampanya en la que ja estem immersos i  que ha estat marcada per  les mesures anticrisi anunciades pel Govern de l’Estat.

Som conscients  que les mesures proposades pel president Zapatero per fer front a la crisi són necessàries i conjunturals. Els socialistes catalans hi estem d’acord, i el President Montilla així ho ha manifestat aquests dies, alhora que ha reivindicat que hauran de ser més progressives, de manera que qui més tingui acabi pagant més.

I és en aquest context que no em puc estar de posar de manifest l’actitud de l’oposició d’aquest país en aquests dies difícils pel nostre futur. Mentre a països com Portugal, Irlanda o França els partits de l’oposició fan costat als seus governs responsablement i pel bé de la ciutadania, aquí tenim a Mariano Rajoy i Artur Mas que semblen viure en un altre món. Malauradament les ànsies electorals no els permeten actuar amb sentit de país, i l’oportunitat de recollir suports en base al rebuig a mesures impopulars és massa temptadora.

Pel que fa  l’evolució de la campanya ha de quedar clar que el PSC no pensa renunciar ni per un moment a posar de relleu les polítiques socials que han desenvolupat  els Governs de Progrés a Catalunya. El Comitè de Campanya esmerçarà tots els seus esforços en comparar la Catalunya d’avui, una Catalunya més justa i socialment avançada, amb aquell país que vàrem heretar després de 23 anys de Governs de la dreta.

No acceptarem ni una lliçó de la dreta pel que fa a polítiques socials malgrat la crisi. Les esquerres hem canviat Catalunya i hem d’explicar-ho amb contundència i amb orgull. Dues escoles per setmana, vuit nous hospitals i 110 equipaments d’atenció primària, més inversió que mai en infraestructures… Només són unes dades de les moltes que desplegarem en campanya.

La política social està a l’ADN del socialisme, com ho demostra que la pensió mitja s’ha incrementat un 9% des que governa Zapatero i que ara les pensions mínimes i les no contributives també pujaran, com cada any, i malgrat les mesures endegades per fer front a la situació econòmica; malgrat la demagògia, podem dir clarament que cap pensió baixarà el 2011.

Tot i la terrible crisi a la que hem de fer front, cal explicar la veritat i posar deixar ben clar que Catalunya és un país més just i més solidari amb els que menys tenen des que governem les esquerres.

És per això que necessitem la teva ajuda.

Gràcies per la teva implicació. Gràcies pel teu compromís.

Comptem amb tu.

Jaume Collboni

Director de campanya

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi

Com saps, estem vivint dies i temps difícils. No és cap novetat. Travessem la  crisi econòmica més important dels darrers 30 anys, una crisi que no podrem superar sense esforços ni sacrificis col·lectius que, com és lògic, afecten al decurs de la campanya.

Ahir vàrem conèixer les mesures del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per aconseguir una reducció del dèficit que ens permeti afrontar el futur amb més garanties. Des de Catalunya, el Govern presidit pel nostre candidat, José Montilla, juntament amb el Conseller Castells, ja han explicat també les iniciatives que s’adoptaran des de la Generalitat per plantar cara a aquesta complexa situació econòmica.

Creiem que el president Zapatero i els Governs de progrés estem garantint que la sortida de la crisi sigui sostinguda de forma col·lectiva i progressiva, perquè paguin més els que més tenen. Vagi per endavant que defensem la funció pública i el treball dels nostres funcionaris davant la criminalització que en fan CiU i PP, que amb les seves propostes només busquen afeblir l’Estat del Benestar. Cal reconèixer que les mesures d’ajustament plantejades ahir són dures, però també cal tenir en compte que són conjunturals i que tenen per objectiu facilitar una ràpida sortida de la crisi, permetre sostenir la recuperació econòmica i afavorir així la creació de llocs de treball, que és el nostre objectiu principal.

El viceprimer secretari i portaveu del partit, Miquel Iceta, ho ha dit ben clar en el seu article que li publica avui el diari ABC: “Tots sabem que els principals responsables de la crisi no són precisament els qui  més la pateixen”. Els socialistes donem suport a les mesures anunciades pel Conseller Castells que defensa una fiscalitat forta i justa i que ha subratllat que la disminució salarial dels funcionaris ha de fer-se “de manera justa, perquè siguin aquells que més guanyen als qui més es retalli”. Abaixar impostos i retallar despesa és una fórmula de la dreta que a nosaltres no ens ha agradat mai. La nostra prioritat és la gent, com ha deixat clar el president Montilla assegurant que “les polítiques socials són una de les prioritats del Govern”. És per això que no acceptem lliçons d’aquells que diuen que retallar ara vol dir anar en contra de la protecció social.

Els partits de la dreta, com no podia ser d’una altra manera, han aprofitat l’avinentesa per desgastar els Governs i jugar a confondre la ciutadania, però no hem d’oblidar mai que les receptes d’aquests mateixos partits són les que ens han portat fins a aquesta situació. I cal recordar que el President Montilla va ser un dels primers líders polítics a admetre la crisi i el seu Govern, el primer a adoptar mesures concretes per combatre-la. Només una dada: el primer paquet de mesures amb aquest objectiu porta data de l’abril de 2008. Mentre la dreta es limitava a criticar sense fer propostes, altres no hem parat de treballar ni un sol moment per mantenir la protecció social i sortir enfortits de la situació, ja sigui a través de l’Acord Estratègic o amb els 30 Compromisos per a l’ocupació, per citar uns exemples, sempre des del diàleg social.

Mentre la dreta fa campanyes de màrqueting, i cap proposta, nosaltres proposem rigor, treball i compromís. Així és el President Montilla. Així som les i els socialistes. Treballarem per a fer noves propostes, treballarem per protegir els més febles i treballarem per sortir de la crisi.

Superarem aquesta situació com n’hem superat plegats d’altres de difícils. Mentre nosaltres treballem com sempre, amb coratge, pel futur, hi ha qui només pensa en les eleccions.

Gràcies per la teva ajuda. Gràcies per la teva implicació. Gràcies pel teu compromís.

Comptem amb tu.

Jaume Collboni

Director de campanya

També et pot interessar

• Discurs del President a Pinós
• Dirigir una campanya
• La Nostra Campanya a Polònia
• Nou finançament per més polítiques socials
• Partit de treball

Benvolgut, Benvolguda

Els i les socialistes catalans aspirem a continuar liderant i fent progressar Catalunya de la ma del nostre candidat, el President Montilla. Sabem que no seran unes eleccions fàcils; els efectes de la crisi econòmica i la creixent sensació de distància entre la política i la ciutadania les han convertit en un veritable repte per al nostre projecte polític.

Com saps, el President Montilla em va encarregar dirigir la campanya electoral per  a les eleccions al Parlament de Catalunya. Una direcció compartida amb la resta de membres del Comitè de Campanya: Isaías Táboas, Iolanda Pineda, Àngel Ros, Laia Bonet, Josep Fèlix Ballesteros, Núria Ventura, José Zaragoza, Núria Parlón, Miquel Iceta i Rocío Martínez-Sampere, i amb el suport del coordinador del Comitè, Paco Aranda.

Ens hem posat a treballar amb intensitat i convicció, i començarem explicant als catalans i les catalanes l’obra dels governs d’esquerres. Explicant i demostrant amb fets el salt històric que Catalunya ha fet en infraestructures, en polítiques socials, en nivell d’autogovern i finançament, que ha situat el nostre país en les millors condicions per encarar els reptes del futur.

Volem una campanya neta, que permeti contrastar propostes, model social i  projecte de país. Per això tothom haurà de dir allò que proposa als catalans i a les catalanes, sense amagar res i parlant clar. Des del PSC  hem adoptat el compromís de dir el que pensem i fer el que diem. No sabem fer política d’una altra forma. Només esperem que aquesta sigui una norma de conducta compartida per la resta de forces polítiques catalanes.

Els i les socialistes seguim creient que el President Montilla és el líder que el país necessita. Perquè només ell està en disposició de defensar Catalunya, i el que Catalunya representa pel que fa al seu model social i de convivència, la seva cultura i la seva economia.

Comptem amb tu  per portar aquest missatge a cada racó, a cada barri i a cada poble, vila i ciutat del país. Per això et convidem a fer ús d’un nou lloc web: www.presidentmontilla.cat, que ha d’esdevenir un espai de participació on fer les aportacions i donar les opinions que consideris.

Aquesta serà una campanya que farem entre tots i totes, perquè només així podrem fer una proposta àmplia i compartida per la gran majoria de la nostra societat.

Gràcies per escoltar i per proposar.

Comptem amb tu en aquest repte apassionant.

Visca Catalunya i Visca el PSC!

Jaume Collboni

Director de campanya

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi

Avui ens hem trobat tots els companys i les companyes que tenen la responsabilitat d’activar la campanya als diferents territoris, a les sectorials del PSC i a la xarxa.

Transcric les intervencions del President Montilla i, posteriorment la que he fet jo mateix.

Intervenció del primer secretari a la reunió de comitès territorials de campanya del PSC

Molts bon dia companys i companyes,

Sé que heu estat treballant durant bona part del matí per planificar la campanya electoral del PSC al territori.He volgut acompanyar-vos una estona per donar-vos les gràcies, per agrair l’esforç que esteu fent, per transmetre la responsabilitat que sento per la confiança que heu dipositat en mi, i per dir-vos que cada dia que passa estic més convençut de les nostres possibilitats de victòria.

Sé que molts de vosaltres llegiu enquestes que diuen que anem segons,
i possiblement és cert, però això, en comptes de desanimar-nos,
ens ha de fer treballar més dur,amb més convicció, amb més ganes.

Perquè si em permeteu una petita broma:
Si ens esforcem cada dia,
la victòria en la que confio,
tindrà un sabor encara més dolç.

Ja us ho vaig dir el dia que el Consell Nacional em va elegir de candidat:
Estic en plena forma,
i ho estic perquè sé que el PSC està en plena forma.

I els nostres adversaris saben que més enllà de les enquestes,
quan el PSC es posa a treballar com sap,
és imparable.
***

Tenim per davant un repte apassionant,
i diria més,
tenim un obligació i un compromís amb Catalunya.

Hem d’adquirir el compromís d’evitar que la dreta torni a governar Catalunya,
i alhora hem d’evitar que triomfin les posicions que ens volen allunyar de la resta de pobles d’Espanya (nacionalistes espanyols i catalans)

No ho dubteu
la dreta d’aquí i la d’allà,
si poden i sumen,
tornaran a pactar,
com sempre han fet.

***

Com sabeu ahir vaig estar reunit amb Mariano Rajoy,
i li vaig demanar que retirés el recurs contra l’Estatut de Catalunya,
i ho vaig fer amb el convenciment que els motius pels que es va presentar,
(que no oblideu que era que es trencava Espanya),
s’han demostrat completament falsos.

La resposta va ser l’esperada:
no el retirarà.

Doncs bé,
els catalans tenen  el dret de saber que Mariano Rajoy,
l’actual líder de l’oposició a Espanya,
formava part del Govern de José María Aznar,
amb qui Artur Mas va pactar per dues vegades no reformar l’estatut a canvi del suport parlamentari del PP a CiU al Parlament de Catalunya.

Sona a passat,
i en el passat ha de quedar.

I per aconseguir que no torni a passar,
no podem donar ni una mínima esperança a la dreta per pactar,
perquè si pot ho farà.

Necessitem el suport de la gent per evitar que sigui Mariano Rajoy qui,
pactant amb CiU,
decideixi el futur de l’autogovern de Catalunya.

Sé que estic sent dur,
però la gent ha de tenir dret a saber què proposa cadascun abans d’anar a votar.

Sincerament,
Dels dos candidats que poden aspirar realment a ser president de la Generalitat només hi ha un que pugui dir que:
No pactarà amb el PP per ser president,
i que no votarà a favor de la independència de Catalunya.

Vull sentir a Artur Mas dient això,
vull que deixi d’enredar,
vull que no confongui a la gent,
el que vull és que digui el que realment vol,
i que quan ho digui ho compleixi,
perquè no sempre ha estat així.

Jo, en canvi,
no m’amago de res:
Ni del que sóc,
Ni del que penso,
Ni del que faig.
Ni del que dic.

Altres, en canvi, callen.
I parlo del silenci de Convergència i Unió,
del silenci d’Artur Mas.
Mentre tot el país,
absolutament tothom,
li demana al PP que retiri
el recurs d’inconstitucionalitat,
ells callen o parlen amb la veu molt baixa…
No sento la veu del sr Mas
demanar,
exigir,
obligar al PP a que rectifiqui.
I ells podrien, segurament,
ja que han tingut tractes i pactes amb el PP
perquè els volen tenir o no els descarten.
No escolto al Sr. Mas com li diu al Sr. Rajoy
que fins que no retiri el recurs que se n’oblidi de pactes i acords.
No escolto al Sr. Mas dir que no serà President
amb els vots de la dreta espanyola més anticatalana que mai hem tingut.
Aquesta és la realitat.
Silencis i complicitats.

***

Per tant,
al final,
l’elecció és senzilla:
tenir un President catalanista i federalista,
o bé tenir un President nacionalista i sobiranista que tingui com a objectiu últim la independència.

L’elecció és tenir un govern de centreesquerra o un govern de centre dreta de CiU i PP.

Perquè CiU no mantindrà una posició política a l’hora de fer pactes,
només farà pactes amb un objectiu,
que Artur Mas sigui president.

A canvi del que calgui!

El PSC no vol ni falses dreceres,
ni sorpreses,
ni invents,
ni passes enrere.

El nostre projecte és transparent,
tothom el coneix,
i no tinc la necessitat d’amagar el penso depenent de a qui li estigui parlant.

El nostre projecte per a Catalunya es basa en cinc principis bàsics:

• Catalanisme com a sentiment cívic transversal i integrador.

• Federalisme com a mecanisme d’entesa entre tots els pobles d’Espanya i d’Europa.

• Justícia social com a principi inspirador de les polítiques públiques.

• Vocació majoritària, unitat civil i de país.

• I esperit reformista, transformador, renovador al servei d’una Catalunya de les idees i del coneixement!

I lluitarem per la victòria perquè seguim creient que el nostre projecte és el que garanteix millor el progrés de Catalunya i la seva gent a través de cinc grans objectius:

• Lluitar contra la crisi, crear llocs de treball i impulsar un canvi de model econòmic.

• Mantenir el sistema de protecció social.

• Desplegar l’autogovern i impulsar l’Espanya plural i l’evolució federal de l’Estat.

• Preparar el futur: infraestructures, educació i recerca.

• Assegurar la unitat civil dels catalans. No deixarem que ningú la posi en perill.

***

Vaig acabant…

Sabeu que hem demanat una campanya neta,
de propostes i no de paraules gruixudes,
de confrontació d’idees i no de persones.

Però per aconseguir que això sigui així cal que tothom jugui net.

Jugar net és dir el que es pensa sempre,
proposar el que es considera millor pel país,
i el que encara és més important,
mantenir la paraula donada després de les eleccions.

Crec sincerament que aquell que ha de canviar d’ideari dos cops per setmana,
o qui no pot dir obertament el que vol pel seu país,
no hauria de ser el seu president.

***

Jo espero de vosaltres precisament el contrari.

Que expliqueu qui som,
com som,
què volem,
què farem,
i què som gent d’ordre,
seria,
rigorosa…
i amb ambició de país

Aquest és el nostre gran valor, companys i companyes,
i la gent ha d’entendre que el nostre projecte no es construeix sobre paraules gruixudes,
o carrerons sense sortida,
sinó sobre conviccions,
feina,
esforç
i determinació.

Us agreixo la bona feina que esteu fent,
I per descomptat la que fareu a partir d’avui.

Moltes gràcies i a guanyar.

Intervenció del Dircetor de Campanya, Jaume Collboni

Companys i companyes,
Amics i amigues,
President,
Hem estat treballant aquest matí per a posar en marxa la nostra organització electoral.

Des  que vas nomenar el teu Comitè de Campanya, que tinc la responsabilitat de dirigir, hem anat complint totes les etapes que ens hem proposat:

Primer, des de Pinós, vàrem iniciar el camí des del centre i el cor de Catalunya. Des del centre i el cor dels valors i les conviccions que representem.
Vas  expressar el nostre compromís, les nostres conviccions, els nostres valors, per continuar fent de Catalunya un país, una societat, de tots i de totes, socialment justa, unida, pròspera , forta i respectada.

En segon lloc, des de Girona, et vam ratificar unànimement com el millor candidat per aquestes eleccions, com el futur President que Catalunya necessita.

En tercer lloc, des de Barcelona, vam iniciar la mobilització de la nostra gent. Dels nostres afiliats i afiliades, dels nostres amics i amigues, de les nostres famílies, dels nostres veïns i veïnes, de la gent que fa possible aquest projecte polític.
De la gent que al llarg dels anys ha donat suport al més gran i important projecte de modernització i transformació social de la història moderna d’Espanya i de Catalunya.

+++

Però avui, President, ens hem trobat per posar-nos més feina.
Hem analitzat les nostres possibilitats de creixement electoral.
Hem explicat el desplegament organitzatiu que farà el PSC i la seva gent per tot el país, a través dels milers d’ activistes que estan esperant l’odre de sortida.
Hem explicat la nostra estratègia a les xarxes, a través dels centenars de voluntaris que estan preparats per actuar.

Procurarem fer-ho sense errors, perquè no podem perdre cap oportunitat; però també hem de ser conscients que sense risc, sense apostes decidides no es pot remuntar, ni recuperar el terreny…

Jugar per a guanyar, no és el mateix que jugar per empatar…

Tothom, i jo el primer, hem de donar el millor de nosaltres.
Aquesta campanya no la guanyarem
sense esforçar-nos més que ningú,
Sense treballar més que ningú,
Sense encertar-la més que ningú.
Sense arriscar més que ningú.

Mai com ara, el nostre èxit electoral dependrà tant de la nostra feina  i de la nostra organització.

No guanyarem sense tensió, ni sense energia col•lectiva.

+++
Hem dit molts cops que som el partit central de Catalunya, que compartim els valors de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i que som el partit més gran i amb més responsabilitats de govern de Catalunya.

Doncs bé, ara cal demostrar-ho.
Cal passar, aquí també, de les paraules als fets.

Ningú pot abstenir-se, ni defallir, i deixar-se endur pel pessimisme.
No hi ha eleccions més importants per un socialista català que les eleccions al Parlament de Catalunya.

Tenim,  i ho sabem, el millor candidat per Catalunya

I farem la millor proposta electoral basada
en mantenir allò que val la pena, com ara els avenços socials,
continuar el que cal, com  ara les reformes, i la represa de l’economia
i renovar i canviar el que sabem que és millorable
Obrir, en definitiva,  nous horitzons
+++

Estem i estarem preparats per quan diguis i per quan toqui.

Ens queda, encara, una llarga etapa per escoltar, i dialogar amb la gent, en especial amb els sectors que estan a les trinxeres de la crisi. Volem compartir aquesta campanya amb la ciutadania, abans de fer la proposta de programa que Catalunya necessita i abans de presentar l’equip electoral que t’acompanyarà en les properes eleccions.

Aquest matí hem vist i analitzat, a fons, que podem guanyar si mobilitzem tot el nostre vot i representem a l’espai central de Catalunya.

És a dir, podem

Aquest partit si es mobilitza tot, alhora, coordinadament, i amb determinació és imparable, com ho demostra a les eleccions generals, europees i municipals.

No donarem cap espai per perdut.

Els ciutadans de Catalunya han de percebre que creiem que és possible la victòria a tot arreu , sigui quin sigui el nostre resultat electoral anterior.

No hi ha vots captius, els vots no són dels partits, són dels ciutadans.

És a dir, podem…. i, també, sabem com fer-ho

També hem vist com la Catalunya digital, la Catalunya que viu, estudia, s’informa, treballa, es relaciona a la xarxa, a les xarxes socials és la Catalunya emergent, la Catalunya la del futur i la d’avui.

I aquí hem de fer una proposta engrescadora que generi llibertat, energia i capacitat autònoma per a aconseguir una campanya des de la base, de baix a dalt, que ens contamini de noves idees.

Sense activistes al carrer i a la xarxa, no guanyarem
I aquí podem donar una batalla decisiva.

És a dir, podem, sabem i volem.

És a dir, depenem de nosaltres mateixos.

Aquesta campanya no és per pusil•lànimes, ni per calculadors, ni per conformats, tampoc per prepotents. La victòria serà pels qui confien en Catalunya i la seva gent.
+++
Amigues i amics
Ahir es van celebrar eleccions al Regne Unit.
I ja coneixeu els resultats (ni “debacle” laborista, ni “arrasada” de la dreta)

+++
Perquè queda clar: Les eleccions no són enquestes, són vots i persones.

Queda clar que en les properes setmanes hem d’escoltar més que mai. Cal que comuniquem, però també que ens “encomanem” del que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, que ens voten o no, volen de nosaltres.

Perquè sabeu que estem més a prop dels ciutadans i ciutadanes que no ens voten del que ells mateixos creuen en aquests moments.

En aquesta campanya, més que en cap de les anteriors, no hem de pensar en els votants. Hem de pensar en les persones, en el ciutadans i ciutadanes.

Avui, més que mai, els catalans i catalanes estan parlant clar. Escoltem-los.
Fem que se sentin propers a nosaltres.
Fem que sentin que treballem per ells.
En política tenim tendència a apel•lar al passat i a projectar-nos en el futur. Però ara, més que mai, és el moment d’escoltar  present. Sentir el minut a minut de la societat, concentrar-nos en el ‘aquí i ara’…
+++
Perquè queda clar: Les eleccions no són enquestes, són els vots de la gent.
Centrem-nos en les persones, en els seus problemes, en les seves demandes, en representar-les de manera inclusiva i oberta….i guanyarem

Persones i vots contra càlculs i enquestes. Fets i paraules , contra màrqueting i arrogància.

Aquesta és la formula.

++
President,
Ens vas demanar imaginació, innovació, eficàcia, debat i contrast de models  i capacitat competitiva.

En definitiva, un nou estil.
Una proposta de fets i de paraules.
Una actitud de combat, una moral de victòria i una determinació en els nostres valors.
I això farem.

Perquè sabem, en definitiva, que “el futur no és un regal, és una conquesta”.
+++
Amigues i amics.
No són temps de grans promeses, ni de brindis al Sol
No són temps de generar més incerteses, ni de propostes frívoles
No són temps d’atacs injustificats , ni de destrucció de l’adversari

…justament  perquè vivim temps difícils…

És temps de realisme i de rigor
És temps de conviccions i valors
És temps de defensar Catalunya, el seu model social i de convivència
És temps de sacrificis , d’esforç, d’humilitat i de treball.
President, és el nostre temps!

Amigues i amics.
Ànim i a treballar, no tenim un minut per perdre.
Bona feina!

Endavant President!

També et pot interessar

• Dirigir una campanya
• Causa Comuna
• La campanya en marxa!
• La vella Norma
• Quant a mi